Publicat ja fa un temps a la secció d'opinió de Radio Alcoi. Pense que no perd gens de la seua vigència. 

Soc trilingüe, i què?

Llig aquests dies amb preocupació que s'acusa a mestres de l'escola pública del Nostre Poble d'adoctrinar als xiquets xicotets. És molt preocupant com en aquest país, no tan sols tenim tots un entrenador de futbol dins de nosaltres, si més no un catedràtic de totes les filologies hi hagudes i per haver-hi, així com un expert historiador.

Es desqualifica un auca feta per iniciar l'ensenyament dels més menuts en la història de la seua terra per uns personatges que per començar ignoren eixa història, perquè com jo no la pogueren aprendre a l'escola. Ningú ens parlava de Jaume I, tan sols del Cid. Ningú ens parlava del regne d'Aragó, tan sols de Ferran el Catòlic, un personatge menor que es va casar amb la gran Isabel de Castella. Ens escamotejaven tota la història d'aquest cantonet de la península per fer veure que poc importants erem.

Això incloïa també el prohibir-nos parlar en les aules en Valencià. No els parle de la postguerra immediata, no. Vaig nàixer al 1964, es a dir, els parle del 1969-1975. Però lluny de dir-ho amb rancúnia, vull mirar-ho positivament. L'ensenyament en Castellà va fer que parle i domine una llengua que és la tercera més parlada al mon, i que porta camí de fer-se una llengua dominant a un país com els Estats Units. M'agrada, doncs, saber Castellà. M'obre portes i m'ajuda a tindre grans amics, tant a Espanya com arreu del mon.

Per sort a ma casa es parlava Valencià, i per viure en estes comarques un Valencià molt proper a la llengua estàndar que parlem en unes terres que compartim, mallorquins, valencians i catalans, cadascú amb les seus peculiaritats, però amb una llengua comuna. És una llengua bonica, que després, fora de l'escola això si, he pogut aprendre que ha donat textos d'una bellesa inusitada, llegits, cantats o interpretats. També em permet tindre grans amics, i he de reconéixer que el fet de trobar en terra estranya un que parla com jo, sempre fa que ràpidament fem un vincle de proximitat que costa més d'establir amb gent que parla en altres llengües com ara l'alemany.

A més, el fet de parlar dues llengües romances, fa que puga entendre fàcilment altres com ara el francés o l'italià sense haver-les estudiades en cap ocasió. Els hi contaré en dos paraules com una vegada en un sopar on hi havia un israelià, dos francesos, un italià i jo mateix (no va d'acudit, tot i que ho semble), tenia la gran sort de poder seguir totes les converses, foren en anglés, en francés o en italià. Potser als meus companys de taula fins i tot els mosquejara un poc que m'assabentara del que deien en les seues llengües, i fora capaç d'expressar la meua opinió al voltant d'allò que parlaven.

De l'anècdota anterior deduiran fàcilment que també parle anglés. En efecte, tinc el títol de l'escola oficial d'idiomes. Als 7 anys la meua germana va proposar que iniciés el seu estudi. Vaig gaudir al llarg de 10 anys de l'aprenentatge d'aquesta llengua, a més de trobar grans amics, i actualment em permet relacionar-me en persones de tot arreu.
El plurilingüisme, així entés, em permet, doncs, adreçar-me a molta gent en la seua llengua  i fa molt més fàcil les relacions humanes. És molt trist veure com gent que conviu amb nosaltres ara, d'origen europeu, monolingüe, ha de fer grans esforços per comunicar-se amb nosaltres quan necessita qualsevol ajuda o assistència.

Lluny de ser una cosa dolenta el plurilingüisme és un bagatge de riquesa cultural que obre portes i obre la ment a noves idees i gent. La Bíblia ven com una condemna els fets ocorreguts a Babel. Tal vegada caldria rellegir eixe passatge com a tot el contrari. El que és dolent és la tendència al monolingüisme, al pensament únic, a voler que els demés pensen com jo, perquè ho dic jo. Tal vegada el Deu cristià en inspirar eixe text el que volia dir-nos és que mitjançant la diversitat de cultures i de llengües, podem créixer més culturalment, podem ser més vius. El que es tractava era de dividir el poder, de llevar el pensament únic, inspirador de fets d'infausta memòria com el nazisme, el feixisme italià, el franquisme, o els actuals atemptats causats per fanàtics islamistes a tot arreu del mon.

La riquesa, la diversitat mai ha causat danys a l'espècie, les  vel.leïtats unificadores han causat gran sofriment a l'espècie humana. No caiguem en el parany de defendre fets únics per cap costat.

Visca la diferència, visca la diversitat.