En dies com estos reconec que sent molta enveja, i no precisament dels afortunats que s'han vist afavorits amb un premi de la loteria. No, no me n'ha tocat gens ni mica, tot i haver caigut a Alcoi. Que li farem, una altra vegada serà.

No, l'enveja és causada per la capacitat de gaudir d'estos dies de l'any en què es celebra el Nadal. On tothom fa per semblar alegre i content, feliç i radiant. Dies de família, de desenfrè econòmic i gastronòmic. Jo reconec que no tinc excessivament desenvolupada eixa capacitat.

Tal volta serà perquè de menut vaig viure les festes molt més concentrades en la segona part d'este temps, de cap d'any a Reis. Cap d'any pel sant de mon pare i Reis per la màgia d'esta festa al meu poble. Tal volta perquè no era molt gran quan el cercle familiar es va anar escurçant fins a circumscriure's als meus pares i la meua àvia materna. Tal volta perquè el que més recorde és passar el Nadal al bancal, recollint olives. I passant fred a les portes del mas, escoltant el "carrusel" a la ràdio, el de Vicente Marco i Juan de Toro, mentre els meus pares preparaven les olives per portar-les a l'almàssera.

O tal volta perquè fa 2 anys vam tindre un Nadal molt trist en faltar mon pare i vore-lo apagar-se en eixos dies de forma gradual. Ben cert, que ens va deixar una imatge inesborrable en donar als seus néts les estrenes el dia 26, dia de trobada familiar en el nostre Nadal, per darrera vegada i acomiadar-se de tots nosaltres, malgrat el mutisme ocasionat per la mielinòlisi pontina central que el va dur al final, 4 dies més tard.

Sumem a  tot això que este any serà el primer sense cap dels meus pares després que ma mare ens deixara este passat Juliol.

Però també crec que influeix molt el que no m'agrada que em forcen a res, tampoc a ser feliç perquè toca ser-ho. I perquè posats a ser bons i fer bondat, sempre pense que estaria molt bé si ho ferem tots els sants dies de l'any, o no? Per què sols uns pocs dies? Per què no ens comportem, com se suposa que ho hem de fer en Nadal, tots els dies de l'any?

I he de reconéixer que la família de la meua parella si que m'ha donat l'oportunitat, des de fa ja molts anys, de que porte millor el Nadal. Van tindre a bé que m'encarregarà jo de fer el nostre dinar tradicional del dia Nadal, el PUTXERO de Nadal. Es tot un ritual que, a més, fa que no tinga que anar mudat eixe dia, cosa que agraïsc moltíssim. Un xandall qualsevol i, a cuinar. La pava, la gallina, els ossos de porc i vedella, la carn de vedella, la cansalada, les creïlles i l'estrela del nostre putxero, les penques (fulles de les mates de carxoferes, criades en les nostres terres, amb tot el carinyo del mon). I amb eixe brou, les pilotes i les menúncies, per un dinar inabastable i inacabable. Però com estic distret, entrant i eixint contínuament de la cuina, acaba sent un dia que es porta amb dignitat. Però amb enveja d'aquells que converteixen estos dies en la seua major festa familiar.

Bon Nadal a tots, sense rancúnia i si voleu alguna cosa ja sabeu que el 25 estaré fora de cobertura, cuinant.

Ah, i molta salut a tots els que la sort no ha  tingut a bé fer-vos la visita.